sábado, 21 de mayo de 2011

Entrevista a Laura Martínez, de la plataforma INDIGNADOS.


Divendres, 20 de maig. Plaça Catalunya és plena de persones amb una lluita en comú: el benestar social. Per primera vegada, la societat s'uneix per reclamar una democràcia real i per posar de manifest la voluntat de crear un Estat just i equitatiu per tothom, independentment de l'edat o l'status.

D'entre la varietat de col·lectius i plataformes que representen professions maltractades per un Govern que ens ha dut a una crisi insòlita, em trobo amb un col·lectiu en concret molt castigat en els darrers mesos; el col·lectiu INDIGNADOS lluita pels drets del sector Sanitari, com bé explica un dels seus membres.





-Laura, qui conforma el col·lectiu INDIGNADOS?

-El col·lectiu està format per infermeres, infermers, metges, auxiliars, personal de neteja i, en definitiva, qualsevol persona relacionada amb la Sanitat (usuaris, pacients, familiars, etc).

-Tu ets infermera, com has viscut el tema de les retallades?

-Es comença a notar des de fa temps, molt abans que el Senyor Mas digués que les retallades començarien el dia 22. S'han retallat llits d'UCI, plantes senceres, medicació, proves diagnòstiques... Ara, les persones majors de 65 anys ja no es podran fer mamografies, ni les persones que es facin colonoscòpies podran tenir anestèsia. La majoria de les radiografies es comencen a privatitzar... Si un pacient va a urgències, si no és el seu hospital de referència no l'atenen: és a dir, si una persona té un accident a prop de la Vall d'Hebron, però el seu hospital de referència és a Mataró, el porten allà, amb la qual cosa es pot arribar a perdre un temps vital perquè aquesta persona pot morir durant el trajecte. Estan dient que només es tanquen els quiròfans de curta durada per la tarda, quan en realitat es tanquen quiròfans de cirurgia major (cardiologia, transplants, etc.).
-Quants dies porteu a Plaça Catalunya?

-Des de dilluns, moment en què va sorgir espontàniament a través de les xarxes socials la possibilitat de concentrar-nos aquí per lluitar contra totes aquestes retallades i en general per lluitar d'una manera comunitària i pacífica.

-Com has notat la resposta de la gent que s'ha acostat aquests dies fins aquí?

-És una passada la resposta de la gent! Venen i ens pregunten què és el que necessitem, ens recolzen, ens parlen, es queden aquí amb nosaltres... En la meva vida havia vist una ciutat tan solidària. Sobretot és pacifisme, tot és... no sé, com una gran comunitat. Fa uns dies vam demanar si algú ens podia portar un medicament en concret i, al cap d'una hora, teníem una caixa sencera. La gent està molt volcada o col·laborant moltíssim amb tots nosaltres.
-Hi ha gent jove, però també hi ha gent gran que dóna suport. Què en penses de totes aquestes persones grans que s'hi han afegit a aquesta lluita?

-Aquí ens hem trobat fins i tot gent de 90 anys dormint... Gent que va lluitar contra el franquisme i volia tornar a lluitar d'aquesta forma tan solidària. També hem vist pares que s'han quedat amb els seus fills.

-A només dos dies de les eleccions, com creus que reaccionarà tota aquesta gent que us està recolzant?

-La veritat és que no ho sé, perquè trobo que és un moment històric. La gent comença a estar farta de tot, especialment d'estar callada. Jo suposo que pot haver un canvi important, perquè estem farts del bipartidisme; és sempre o dreta o esquerra, sempre els mateixos partits. Pel que he anat escoltant, em penso que la gent votarà els partits petits, pero no ho sé. Tot es veurà diumenge.
-Hi ha molta expectació per saber si aquest moviment acabarà el dia 22 amb les eleccions o continuarà. Què penseu fer vosaltres des de INDIGNADOS?

-Nosaltres bàsicament recolzarem el que es decideixi de manera assembleària. L'acampada s'ha fet per un problema social i farem el que sigui necessari per continuar donant suport.

El testimoni de la Laura posa de manifest una realitat crua que colpeja no només a la joventut del nostre país, sinó a la societat en general.

Amb les eleccions del dia 22 de maig sortirem de dubtes. Potser sí és el moment d'un canvi històric.



Claudia de Bartolomé.